Ajuntament d'Argelita

Patrimoni cultural

Monuments

Monuments civils

Panoràmica de "la Muela del Buey Negro"

  • Castillo de la Mola del Bou Negre. d'origen àrab. Es troba enclavat en una elevada muntanya en el límit dels termes d'Argelita i Ludiente, en el parapet rocós que es desploma sobre l'estret que forma el riu Vilafermosa abans d'arribar a la població i a 748 m. D'altitud. El castell es coneix pràcticament des del segle XII. És una taula rocosa (queixal) amb el que queda d'una hisn (fortificació) documentada en 1178 que va ser límit entre les diòcesis de Segorbe i Tortosa. Va tindre una clara relació amb el nucli ndalusí d'Argelita en època islàmica, exercint el domini sobre una gran extensió de territori que incloïa nombroses poblacions. Este castell prompte va deixar de ser utilitzat. En el segle XIX és reocupat el lloc per dos masies per a tasques agrícoles, aprofitant per a la seua construcció moltes de les seues pedres. Actualment està en completa ruïna, apreciant-se només alguns llenços de muralles i basaments de torrasses, com la part d'una torre, segurament d'època cristiana. Era un recinte fortificat des de l'est fins al sud, sent la resta totalment inaccessible, delimitant totalment tota la cima. L'actual forma castellanitzada del nom Bou Negre apareix documentada a partir de 1247. El seu nom pareix provindre d'un terme botànic: Butoni Nerzo. Llegenda: "Quan les tropes de Jaume I amenaçaven la població, els hòmens estris de tota la comarca es van refugiar en el Bou Negre. Assetjada la fortalesa, van ser inútils les temptatives de força fins que en una nit fosca, arreplegues més de mil cabres salvatges, van ser embolades amb estopa i resina, obligant-les a anar en determinada direcció. Els refugiats que van veure enfilar tantes llums per talls i verticals, creient-se perduts, alguns van buscar una mort heroica i els altres es van despenyar per les talls".
  • Castillo Palau d'Argelita: Va ser l'última de residència de Zayd Abu Saïd, rei musulmà de València, després de retirar-se dels seus dominis després dels pactes celebrats amb el monarca Jaume I.

Torre d'Abu Saïd i Església

  • Torre quadrada. Esta és de tipus senyorial emmerletada. A més també s'aprecien distints tipus de vestigis d'amurallamientos que circumdaven part de la població. La fàbrica principal del cos de la torre és de carreuó amb carreus en els seus cantons. Es compon de planta baixa i tres altures.
  • Torre redona. Encara que es troba junt amb les restes del palau no formava part d'este, sinó que era una estructura defensiva exterior al mateix. Originària del segle XIII, i igualment d'origen islàmic, la torre es troba restaurada. Posseïx una forma cilíndrica amb planta baixa i dos altures, coronada per merlets. En la seua base es conserva una inscripció àrab commemorativa datada en 1252.

Monuments religiosos

  • Església parroquial. Construcció originària del segle XVII, dedicada a Santa Anna. D'estil barroc xorigueresc, posseïx una sola nau amb campanar annex. En el seu interior es troba la Santa Cruz, portada des de Roma i donada a la parròquia en 1756 pel pare Baciero (dominic).
Dl Dm Dx Dj Dv Ds Dg
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 

Formulari de cerca

 

Site developed with Drupal